Curtmetartge

Personatges:
- Claudia Escrig= Fabiola (xica maltractada)
- Marina Iglesias= Irene (amiga de Fabiola)
- Andrea Clausell, Rebeca Castell i Rocío Beltrán= Sofia, Noor i Eva (Maltractadores)


Escena 1
Escenari: Parc Ribalta

Fabiola està asseguda en un gronxador, escoltant música amb el seu MP3, amb cara trista i plorosa. Mou les cames i es balanceja suaument.

FABIOLA
(Sospira)
Tant de bo mai hi hagueren problemes! Per què a mi? (Sanglota)
IRENE
(Apareix caminant pausadament fins que veu a Fabiola plorant. Aleshores, camina més ràpid apropant-se a ella amb cara de preocupació)
Fabiola, què et passa? Per què plores?

FABIOLA
Per què ha de ser? (Respon amb to irònic) El de sempre, Irene, el de sempre. Recordes allò que et vaig contar fa uns dies?

IRENE
És clar, com no havia de recordar-ho? Han tornat a insultar-te?

FABIOLA
Sí, i el pitjor de tot és que me les tinc que trobar cada dia a l'institut.

Flashback: Imatge de l'institut. Fabiola entra en escena i Noor i Sofia es riuen quan s'apropa.

(En acabar el flashback, passen Sofia, Eva i Noor per darrere de Fabiola, li donen una espenta i cau a terra. Irene ajuda a la seua amiga a alçar-se mentre que les maltractadores es van insultant-la)

IRENE
T'han fet mal? No sé com ets capaç de suportar tot açò...

FABIOLA
(Plorant)
I què he de fer?

IRENE
Has pensat en canviar-te d'institut? Potser tot t'aniria millor així.

FABIOLA
Sí, moltes voltes, però mai trobe el moment adequat per parlar d'açò amb als meus pares...

(Ixen de l'escena, Fabiola recolzada en Irene)

Escena 2
Escenari: Casa de Marina

(Fabiola ha quedat amb Irene per fer els deures. Toca el timbre. Irene obri la porta. Fabiola puja per l'ascensor i Irene l'espera al rebedor)

IRENE
Bona vesprada! Passa, anem al menjador.

(S'assenten i fan els deures mentre parlen sobre el nou telèfon que Irene vol comprar. Fabiola recorda que va rebre un correu de Movistar en què apareixia el model que la seua amiga vol)
FABIOLA
Ara que parles de telèfons, fa uns dies em van enviar un mail en què apareixia el model del qual estàs parlant.

IRENE
Ah, sí? A veure, a veure!

FABIOLA
Dóna'm el portàtil i així ho veus.

(Irene agafa el portàtil i l'encén. Fabiola entra al seu correu. Noor, Eva i Sofia, que estan a la casa d'Eva, s'adonen que Fabiola s'acaba de connectar i aprofiten per dir-li coses roïnes.)

EVA
Mireu qui s'acaba de connectar!

NOOR
(To irònic)
Si és la nostra amiga Fabiola.

SOFIA
Anem a divertir-nos una estona!


(CONVERSA DE MESSENGER)


Maltractadores: Bona vesprada =)

FABIOLA
Mira qui m'està parlant.

IRENE
Ignora-les. El pitjor que pots fer és contestar. Així creuran que t'importa el que diuen.

FABIOLA
Potser volen fer les paus, no?

IRENE
Si tu ho dius...


(CONVERSA DE MESSENGER)


Fabiola: Holaaaaa Eva.


M: No, no estic jo sola, estic amb les de sempre.


F: Doncs saluda-les a elles també. Què feu?


M: Res, estàvem avorrides fins que has arribat tu.

IRENE
Veus com no et pots fiar d'elles? Eres massa innocent.

(CONVERSA DE MESSENGER)


F: ...


M: I tu què estàs fent? Estaves estudiant? No sé per a què si després sempre suspens. Inútil, no saps fer res, on vas per la vida?

F: Jo al menys estudie, vosaltres ni ho intenteu.

M: Ui, perquè no ens fa falta, frikii! Si fórem tu no tindríem motius per a viure, no tens a ningú al teu costat, ningú que t'estime, ningú que t'anime ni ningú a qui confiar-li els teus problemes.

F: Deixeu-me en pau, adéu!

M: Què vas, a plorar-li a la teua Irene? Dubte molt que et faça cas tenint al seu xic, a tu t'atendrà imbecil.


(Fabiola surt de casa Irene i baixa per les escales ràpidament).

Escena 3
Escenari: Carrer

(Fabiola passa per davant la casa de Patrícia corrents i estan les maltractadores amagades darrere la reixa. Després de passar Fabiola, elles surten del portal)

SOFIA
Aquesta xiqueta cada dia es creu abans les merdes que li diem, es mes il·lusa.

NOOR
Jajajajajajajaja

EVA
Quina raó tens. Quin curs més entretingut anem a passar!

Escena 4
Escenari: Casa de Marina, habitació de son pare.

(Fabiola esta assentada al llit amb un fum de capses de pastilles, està a punt de cometre una barrabassada)

FABIOLA
No puc més, no puc més. Sé que el que vaig a fer ara no tindria... Però, per què em te que passar açò a mi? Què he fet jo?

(Es pren les pastilles)

No hi ha volta enrere.

(Es gita al llit i mira cap a la finestra, la càmera es situa a la part contrària a la cara)

FI

Escena 5
Escenari: Casa de Marina (Terrassa i cuina)

(Fabiola parla per telèfon amb Irene)

IRENE
Què, com estàs? Ja t'has canviat de centre?

FABIOLA
Irene! Sí, ja era hora, estic super contenta. Moltes gracies per tot de veres, ets una gran amiga.

IRENE
Igualment Fabiola, igualment.

Escena 6
Escenari: Corredor de la part nova

(En un altre corredor del centre apareix Fabiola sola, dirigint-se a la seua nova classe)

FI!

ADÉS

Foto d'una abella

Foto de la finestra de l'avió

Final de la noticia dels insectes

D'aquesta forma podem parar-nos a pensar en que els insectes no sempre porten inconvenients, aquesta mosca com les marietes que es mengen el pugó i altres molts son beneficiosos per a nosaltres.

Vespa asiatica (Vespa velutina nigrotorax) - Definitiva

Una espècie d’avispó asiàtic amenaça a les abelles espanyoles.

Els experts temen que aquest insecte impedisque la pol·linització dels camps de cultiu. Se sap que va arribar fa cinc o sis anys a França procedent de Xina dins d’una caixa de caquis (el color d’aquesta fruita atrau molt a l’insecte), però fins ara no s'havia vist a Espanya cap Vespa velutina nigrotorax. Una espècie d’avispó asiàtic que deprede a les abelles de mel autòctones (Apis mellifera) amb tal voracitat que podria amenaçar la supervivència dels actuals ruscs, ja molt delmats per altres causes. A la fi de 2010 es va detectar per primera vegada la presència d'aquesta espècie a diversos pobles de Guipúscoa, i els sectors de l'apicultura i l'hortofruticultura han rebut aquesta notícia amb gran preocupació, ja que temen que l'insecte invasor s'estenguisca per tota la Península Ibèrica. L'amenaça no és només per a les abelles productores de mel, sinó també per a l'horticultura, ja que si disminueix el nombre d'aquests insectes, baixa també el procés de polonizació del que depenen un gran nombre de cultius, sobretot fruiters. Els avispons són feroços depredadors, però no es mengen a les seves preses. Aquestes són l'aliment de les larves del seu rusc, que elaboren un producte anomenat líquid trofaláctic, del que obtenen les proteïnes tota la societat que habita en el niu. Al final de la tardor, quan les abelles es retiren, s'atreveixen fins a a entrar en el rusc Mesura al voltant de tres centímetres, encara que les reines poden arribar als cinc, més del triple que l'abella europea i sol construir grans nius sobre els arbres amb un diàmetre de fins a mig metre amb una capacitat d’uns 1.500 individus. Es distingeix de l'autòctona, perquè l'abdomen d'aquest invasor asiàtic és de color negre o marró fosc, el cap negre amb front ataronjat i amb els extrems de les potes groguenques.

Segons el veterinari Galartza per a exterminar a l’insecte invasor es poden emprar trampes gerériques de sirops o de cervesa, l’inconvenient es que acabarien també amb altres insectes. També es podrien recollir tots els ruscs en els que s’avisten.

Fotos abella

Fotos del mar

Fotos del Sol

Fotos de la refineria de Castelló

Tempestes solars catastrófiques

Els científics alerten de la possibilitat d'una tempesta solar catastròfica, el passat dia 15 de febrer el Sol va llançar la seva flamarada més potent. Dos nous forats en el centre de l'estrella culpables de futures tempestes solars, asseguren els científics que el Sol es desperta de de una gran letarg, la Terra en perill?

L'últim esdeveniment que va tindre lloc fa uns dies va ser la reunió de la societat americana per a l'avanç de les ciències que celebrava en washington el seu congrés anual i on experts de totes les agències espacials de la comunitat europea, de l'agència nacional atmosfèrica nord-americana... tots han avisat que hem de tenir moltíssima cura amb el despertar d'aquest cicle del Sol perquè podria provocar seriosos problemas per al nostre estil de vida.

Hi ha uns cicles d'activitat solar que duren 11 anys que tenen uns mínims de taques, les taques són les que fonamentalment determinen aquesta activitat solar, l'ultim mínim va ser en el 2008, ara mateix estem començant de nou el cicle. Aquest és el número 24 des de que vam començar a contar amb cicles la vida del Sol. Sembla que cada cicle té més activitat, a més són els primers anys del cicle concretament els dos primers en els quals es donen aquests fenòmens tan violents, les tempestes solars. Segons els càlculs que ha fet ara mateix la NASA, ens avisa que a partir del novembre del 2011 concretament, la cosa pot ser realment preocupant.

Una gran flamarada solar podria tenir unes conseqüències realment catastròfiques, imagineu-vos que una nit veieu en el cel una bonica ara boreal. La gent sortiria al carrer per a gaudir de l'espectacle, i de sobte es produiria una apagada, aquesta romandria 24 hores, cosa que podria pràcticament abrasar els generadors. La gent el primer dia per inèrcia intentaria anar al treball, intentaria perquè els semàfors no funcionarien, els embuts serien monumentals... Als pocs dies sense notícies, sense cap tipus de comunicació, ni ràdio, ni tele… la gent començaria a preocupar-se perquè les reserves de menjar que tenen començarien a escassejar i els pocs camions de menjar ja no tindrien fuel per la senzilla raó de que els dipòsits subterranis de les gasolineres també funcionen amb electricitat. Es calcula que aquest caos en cas d'arribar al seu punt màxim podria tardar a recuperar-se entre 4 i deu anys.

El Sol porta fent el mateix tota la seva vida, el que passa és que comparada amb la nostra és molt llarga. La culpa de tot açò no és ni del Sol ni nostra, simplement no hem tingut l'experiència suficient com a societat desenvolupada com per passar a través de diferents fases solars, i ens està arribant una dura.

És la primera vegada que una fase d'alta activitat solar va a trobar-se amb la societat tecnològica que hem desenvolupat en molts pocs anys. El gran últim solar va afectar justament el mateix any en el qual es van descobrir les tempestes solars, en 1859. Això va ser un caos per al món, per a un món en el que l'electricitat no era molt emprada. Que és el que hi havia elèctric en aquell moment?, doncs a part de quatre bombetes en quatre carrers, la xarxa de telègrafs. A Estats Units i el nor d’Europa la xarxa era molt tupida i es va col·lapsar d'un dia per a un altre, no solament això si no que es van produir curt circuits i centenars d'incendis en les oficines de telègrafs, perquè aquests aparells elèctrics sobre carregats per l'excés d'energia de l’atmosfera s'incendiaven, entraven en combustió espontània. Fins i tot si els desactivaven del corrent era suficient el que hi havia en l'ambient per mantenir-los en funcionament i sobrecarregar-los.

Imaginar-vos que podria passar avui dia amb tota la tecnologia que tenim.

Especies d'insectes descobertes a Espanya

Arriba una mosca detectiu – La Prochyliza nigricornis, és un insecte que s'alimenta de cadàvers en avançat estat de descomposició. Un estudi de la Universitat d'Alcalá d'Henares, a Madrid, ha descobert la seva presència en el centre d'Espanya. Ara es podrà utilitzar en les investigacions policials per detectar amb exactitud quan va morir una persona.

Una espècie d’avispó asiàtic amenaça a les abelles espanyoles – Els experts temen que aquest insecte impedisque la pol·linització dels camps de cultiu. Se sap que va arribar a França, procedent de Xina, fa cinc o sis anys, però fins ara a Espanya no s'havia vist cap Vespa velutina nigrotorax, una espècie d’avispó asiàtic, que deprede a les abelles de mel autòctones (Apis mellifera) amb tal voracitat que podria amenaçar la supervivència dels actuals ruscs, ja molt delmats per altres causes. A la fi de 2010 es va detectar per primera vegada la presència d'aquesta espècie a diversos pobles de Guipúscoa, i els sectors de l'apicultura i l'hortofruticultura han rebut aquesta notícia amb gran preocupació, ja que temen que l'insecte invasor s'estenguisca per tota la Península Ibèrica. L'amenaça no és només per a les abelles productores de mel, sinó també per a l'horticultura, ja que si disminueix el nonbre d'aquests insectes, baixa també el procés de polonizació del que depenen un gran nombre de cultius, sobretot fruiters. Els avispons (que mesuren uns tres centímetres, encara que les reines poden aconseguir els cinc) són feroços depredadors, però no es mengen a les seves preses. Aquestes són l'aliment de les larves del seu rusc, que elaboren un producte anomenat líquid trofaláctic, del que obtenen les proteïnes tota la societat que habita en el niu.

UN ALTRE MÓN

Capítol I: Aquell perfum

I ja era a Barcelona. No semblava fàcil: hi arribava un any més tard, sense conèixer ningú i amb l’alta del sanatori a la butxaca. Però em sentia estranyament alliberada. Estava matriculada de primer curs, tenia plaça en una residència molt a la vora de la facultat, tenia un joc de maletes nous i molta roba per estrenar. Començava el que anava a ser la meua nova vida. Amb l'ajuda dels vianants vaig trobar la parada de l'autobús que em portaria a la facultat. Asseguda ja en el seient de l'autobús, reflexionava temorosa i a l'hora entusiasmada amb què em podria trobar. Amb el famós llibre de Carlos Ruiz Zafón, Marina, recolzat damunt les cames esperant a que l'atenguera, i amb l'iPod encès observava les meravelles de Barcelona. Vam passar per la Sagrada Família, pel barri gòtic, per l'arc del triomf, les rambles... Ja per fi, passades les deu del matí entrava en el campus del centre educatiu, xiques i xics deambulaven per aquelles dunes plenes de gespa i flors, tot semblava tan bonic que no m'ho podia creure.

Jo, tota sola sense saber cap a on anar, vaig tirar cap al davant, mirant a un costat, mirant cap l'altre i escoltant el murmuri de la gent i els cants dels pardals. A la vora de l'edifici em vaig trobar amb un grup de gent que pareixia de la meua edat, em vaig acostar i quan es van adonar que em dirigia cap a ells aquests es van allunyar. Quan ja estava a punt de plorar per aquell menyspreu, vaig sentir uns colpets a l'esquena. Ràpidament, em vaig voltar i vaig veure una xica que aparentava tindre la mateixa edat que jo, 21 anys. Ella se'm va presentar, es deia Júlia i feia carusseta de nena petita, casualment estudiava la mateixa carrera que anava a començar jo, periodisme. Em va mostrar la sala de fotografia, el plató de televisió, les sales de gravació radiofòniques... fins que vam arribar a la porta del despatx del director. Dues hores després eixia d'aquella habitació amb el cap embotat de tanta explicació i tants reglaments, aquell home era la persona més repetitiva que havia trobat en la meua vida. Quan vaig eixir Júlia ja no estava, tornava a estar com al començament, perduda com una agulla en un pallar.

Ja ben endinsat el vespre entrava per la porta de la que anava a ser la meua estança. No estava gens mal aquella cambra, les parets eren blanques com un pastisset de merenga. Era molt lluminosa, molt no, moltíssim i el primer que vaig fer va ser amollar tota la càrrega que m'atreia cap al terra i córrer a la finestra. Aquelles vistes, aquelles vistes eren la llibertat materialitzada, una serralada darrere d'altra plenes de vida.

Durant tot aquell dia vaig veure quasi tota la facultat, i la varietat de gent que hi havia. Allò era esgotador. Poquet a poquet desfeia la maleta i anava penjant la roba en l'armari, col·locant les sabates al sabater, ficant a la tauleta de nit una fotografia dels meus pares amb Nico, el meu gosset. L'estança es va fer en un moment molt acollidora. Em vaig seure a la punta del llit quan de sobte, catacrac! Hala! Tota llarga en terra, quina gràcia! En el sòl em vaig quedar rient i analitzant el que havia passat. Una pota que s'havia trencat. El porter que passejava pels corredors va sentir el soroll i va vindre a la meua habitació. Preguntava "està vostè bé?" Jo, encara rient-me li vaig explicar el que havia succeït. I ell, el pobre home, ranquejant amb una cama, va anar el més ràpid que el cos li permetia a per les ferramentes per a reparar el llit. I en uns vint minuts escassos vaig poder tornar a recolzar-me en el llit.

Amb el matalàs i els coixins blanets em va entrar una somnolència que no era normal. Estava com en un nuvolet, rodejada d'aquell perfum que em recordava els estius en el poble de la meua iaia. Una oloreta a sabó... i així em vaig adormir.

De sobte, vaig aparèixer de nou al sanatori.


Capítol II: Una altra!

- Deixa'm, deixa'm!
- Mare, cada dia està pitjor.

Estic farta d'aquests infermers, creuen que no em sé valdre per mi sola. Sempre els tinc darrere, no puc anar tranquil·la ni al servei. Es pensen que tornaré a recaure.

Allò que vaig fer va ser un error, no hauria d'haver ocorregut. Sols volia que em fera cas, que m'atenguera, que m'acceptara. Tots volem ser correspostos, ja siga en els amors com en les amistats. Però tant costava fer-me un somriure quan la mirava o quan li contava coses? Ho havia donat tot per ella. L'havia vista per primera vegada feia més de tres anys i des d'aleshores m'havia paregut sempre super simpàtica. A primera vista pareixia una xica amb la qual et podies estar rient sempre. La vaig conèixer un dia per casualitat, no recorde exactament com ni en quina circumstància. El cas és que ella al principi pareixia molt atenta i estava molt per mi. Quedàvem moltes vesprades per a contar-nos com havíem passat la jornada mentre preníem uns cafès o unes cerveses. En poc de temps li vaig agafar molta confiança i es va convertir en una persona molt important per a mi. Tot anava tan bé, vam arribar a ser com germanes, sempre juntes, sempre.

Però un dia va començar a canviar tot. Ella pareixia distant amb mi, ja no era la mateixa. Però això per què? Per què? Jo no havia fet res per rebre aquell tracte. Sempre darrere d'ella com un gosset, allò no era normal. La cridava a casa, al telèfon mòbil, i mai hi havia resposta. Fins que un dia la vaig seguir per veure el que feia, allò que era més important que la seua amiga. Una altra! Una altra!

Es veu que jo no li donava la suficient companyia ni suport, es veu que jo sols vaig ser un entreteniment de quatre vesprades. El temps passava i cada dia era pitjor. Només despertar-me, al cap em venien imatges dels moments que havíem passat juntes. Pareixia que m'havia estat utilitzant, perquè jo sempre li ajudava a fer-ho tot. Havia estat esperant que apareguera una altra innocent. Em sentia tan malament, tan enganyada.

Jo ja no sabia què era això que sentia, no sé si a més d'amistat hi havia una altra cosa, potser l'estimava. No podia suportar més setmanes aquella situació, així que un dia la vaig esperar a l'eixida del seu lloc de treball a la gasolinera. En veure'm, va vindre a saludar-me com si tot fóra com abans, però en un arravatament de ràbia la vaig agafar amb totes les meus forces i la vaig portar fins a un contenidor de fem. Bramava i plorava, no sabia el que ocorria, però jo ja no estava dins del meu ser. Completament fora de mi, la vaig ficar dins del contenidor i amb un bidó de gasolina i un encenedor li vaig calar foc.

Vaig fugir tan lluny com vaig poder, fins arribar a l'altra punta del país, però de res va servir. Totes les nits pensava en el que havia fet. Com una persona tan pacífica com jo havia arribat a fer aquella bogeria? Somiava que m'agafaven i que em feien el mateix que a ella. Sabia que la meua llibertat no anava a ser per a llarg. Els meus pares segur que havien denunciat la meua desaparició, així que em buscarien fins que em trobaren. Investigarien el perquè de la meua fugida i al final acabaria a la presó.

Al mes i mig em van agafar. Per moltes disfresses que em posara i per molt que fugira la fi havia d'arribar. Hauríeu d'haver vist la cara dels meus pares, allò va ser el pitjor. Va ser com una punyalada directa al cor. No volia ficar-me en el seu lloc. Tan orgullosos que havien estat de mi, tots els moments feliços que havíem passat, tot es va esfondrar quan van saber que era una assassina.

No em van ficar a la presó, com que van considerar que el que més necessitava era tractament psicològic em van portar a un sanatori. Aquest sanatori on porte ja quatre anys.

III Sixties Rock Weekend

Tasques

· Noticia de les emissions de CO2 (fet, però és massa llarga i hauré de resumir-la)

· Foto de les emissions de CO2

· Noticia de l'amenaçat conillet (fet)

· Fotos de la planteta (fet)

· Noticia de la reforestació dels oceans (també és massa extensa)

· Fotos de l'excursió a la universitat (fet)

· Vídeo de les fotos de l'excursió a la universitat (fet)

· Fotos de les carreres de caballs (fet)

· Fotos del sixties rock weekend (fet)

Reforestar l'oceà ajudaria a combatre el canvi climàtic.

Blue Carbon, és el títol de l'informe presentat per l'ONU que assenyala que repoblar els ecosistemes marins contribuiria a l'absorció de CO2. Les plantes presents en el fons de l'oceà, com els manglars o les praderies submarines de posidònia, capturen una quantitat de carboni similar a la meitat de les emissions provocades cada any pel sector del transport a nivell mundial.

· El manglar és un tipus d'ecosistema, format per arbres molt tolerants a la sal que ocupen la zona propera a les desembocadures de rius de les costes de latituds tropicals de la Terra. Entre les àrees amb manglars s'inclouen estuaris i zones costaneres. Tenen una enorme diversitat biològica amb alta productivitat, trobant-tant gran nombre d'espècies d'aus com de peixos, crustacis, mol.luscs, etc. El seu nom deriva dels arbres que els formen, els mangles, és originalment guaraní i significa arbre retorçat

· La Posidònia oceanica, és una planta aquàtica, viu en la mar Mediterrània, pertanyent a la família de les Posidoniaceae. Té característiques similars a les plantes terrestres, com arrels, tija, fulles cintiformes de fins a un metre de llarg, disposades en mates de 6 o 7. Floreix a la tardor i produeix a la primavera fruits flotants coneguts vulgarment a Itàlia com "olive di mare" (olives de mar). Forma praderies molt importatn ecològicament. Exerceix una considerable tasca en la protecció de la línia de costa de l'erosió. Dins d'elles viuen molts animals i vegetals que troben en les praderies aliment i protecció. Se la considera un bon bioindicador de la qualitat de les aigües marines costaneres.

Carrera de caballs a la platja del Gurugú