dijous, 14 d’abril del 2011
dilluns, 11 d’abril del 2011
Final de la noticia dels insectes
D'aquesta forma podem parar-nos a pensar en que els insectes no sempre porten inconvenients, aquesta mosca com les marietes que es mengen el pugó i altres molts son beneficiosos per a nosaltres.
diumenge, 10 d’abril del 2011
Vespa asiatica (Vespa velutina nigrotorax) - Definitiva
Una espècie d’avispó asiàtic amenaça a les abelles espanyoles.
Els experts temen que aquest insecte impedisque la pol·linització dels camps de cultiu. Se sap que va arribar fa cinc o sis anys a França procedent de Xina dins d’una caixa de caquis (el color d’aquesta fruita atrau molt a l’insecte), però fins ara no s'havia vist a Espanya cap Vespa velutina nigrotorax. Una espècie d’avispó asiàtic que deprede a les abelles de mel autòctones (Apis mellifera) amb tal voracitat que podria amenaçar la supervivència dels actuals ruscs, ja molt delmats per altres causes. A la fi de 2010 es va detectar per primera vegada la presència d'aquesta espècie a diversos pobles de Guipúscoa, i els sectors de l'apicultura i l'hortofruticultura han rebut aquesta notícia amb gran preocupació, ja que temen que l'insecte invasor s'estenguisca per tota la Península Ibèrica. L'amenaça no és només per a les abelles productores de mel, sinó també per a l'horticultura, ja que si disminueix el nombre d'aquests insectes, baixa també el procés de polonizació del que depenen un gran nombre de cultius, sobretot fruiters. Els avispons són feroços depredadors, però no es mengen a les seves preses. Aquestes són l'aliment de les larves del seu rusc, que elaboren un producte anomenat líquid trofaláctic, del que obtenen les proteïnes tota la societat que habita en el niu. Al final de la tardor, quan les abelles es retiren, s'atreveixen fins a a entrar en el rusc Mesura al voltant de tres centímetres, encara que les reines poden arribar als cinc, més del triple que l'abella europea i sol construir grans nius sobre els arbres amb un diàmetre de fins a mig metre amb una capacitat d’uns 1.500 individus. Es distingeix de l'autòctona, perquè l'abdomen d'aquest invasor asiàtic és de color negre o marró fosc, el cap negre amb front ataronjat i amb els extrems de les potes groguenques.
Segons el veterinari Galartza per a exterminar a l’insecte invasor es poden emprar trampes gerériques de sirops o de cervesa, l’inconvenient es que acabarien també amb altres insectes. També es podrien recollir tots els ruscs en els que s’avisten.
dissabte, 9 d’abril del 2011
dilluns, 4 d’abril del 2011
Tempestes solars catastrófiques
Els científics alerten de la possibilitat d'una tempesta solar catastròfica, el passat dia 15 de febrer el Sol va llançar la seva flamarada més potent. Dos nous forats en el centre de l'estrella culpables de futures tempestes solars, asseguren els científics que el Sol es desperta de de una gran letarg, la Terra en perill?
L'últim esdeveniment que va tindre lloc fa uns dies va ser la reunió de la societat americana per a l'avanç de les ciències que celebrava en washington el seu congrés anual i on experts de totes les agències espacials de la comunitat europea, de l'agència nacional atmosfèrica nord-americana... tots han avisat que hem de tenir moltíssima cura amb el despertar d'aquest cicle del Sol perquè podria provocar seriosos problemas per al nostre estil de vida.
Hi ha uns cicles d'activitat solar que duren 11 anys que tenen uns mínims de taques, les taques són les que fonamentalment determinen aquesta activitat solar, l'ultim mínim va ser en el 2008, ara mateix estem començant de nou el cicle. Aquest és el número 24 des de que vam començar a contar amb cicles la vida del Sol. Sembla que cada cicle té més activitat, a més són els primers anys del cicle concretament els dos primers en els quals es donen aquests fenòmens tan violents, les tempestes solars. Segons els càlculs que ha fet ara mateix la NASA, ens avisa que a partir del novembre del 2011 concretament, la cosa pot ser realment preocupant.
Una gran flamarada solar podria tenir unes conseqüències realment catastròfiques, imagineu-vos que una nit veieu en el cel una bonica ara boreal. La gent sortiria al carrer per a gaudir de l'espectacle, i de sobte es produiria una apagada, aquesta romandria 24 hores, cosa que podria pràcticament abrasar els generadors. La gent el primer dia per inèrcia intentaria anar al treball, intentaria perquè els semàfors no funcionarien, els embuts serien monumentals... Als pocs dies sense notícies, sense cap tipus de comunicació, ni ràdio, ni tele… la gent començaria a preocupar-se perquè les reserves de menjar que tenen començarien a escassejar i els pocs camions de menjar ja no tindrien fuel per la senzilla raó de que els dipòsits subterranis de les gasolineres també funcionen amb electricitat. Es calcula que aquest caos en cas d'arribar al seu punt màxim podria tardar a recuperar-se entre 4 i deu anys.
El Sol porta fent el mateix tota la seva vida, el que passa és que comparada amb la nostra és molt llarga. La culpa de tot açò no és ni del Sol ni nostra, simplement no hem tingut l'experiència suficient com a societat desenvolupada com per passar a través de diferents fases solars, i ens està arribant una dura.
És la primera vegada que una fase d'alta activitat solar va a trobar-se amb la societat tecnològica que hem desenvolupat en molts pocs anys. El gran últim solar va afectar justament el mateix any en el qual es van descobrir les tempestes solars, en 1859. Això va ser un caos per al món, per a un món en el que l'electricitat no era molt emprada. Que és el que hi havia elèctric en aquell moment?, doncs a part de quatre bombetes en quatre carrers, la xarxa de telègrafs. A Estats Units i el nor d’Europa la xarxa era molt tupida i es va col·lapsar d'un dia per a un altre, no solament això si no que es van produir curt circuits i centenars d'incendis en les oficines de telègrafs, perquè aquests aparells elèctrics sobre carregats per l'excés d'energia de l’atmosfera s'incendiaven, entraven en combustió espontània. Fins i tot si els desactivaven del corrent era suficient el que hi havia en l'ambient per mantenir-los en funcionament i sobrecarregar-los.
Imaginar-vos que podria passar avui dia amb tota la tecnologia que tenim.
L'últim esdeveniment que va tindre lloc fa uns dies va ser la reunió de la societat americana per a l'avanç de les ciències que celebrava en washington el seu congrés anual i on experts de totes les agències espacials de la comunitat europea, de l'agència nacional atmosfèrica nord-americana... tots han avisat que hem de tenir moltíssima cura amb el despertar d'aquest cicle del Sol perquè podria provocar seriosos problemas per al nostre estil de vida.
Hi ha uns cicles d'activitat solar que duren 11 anys que tenen uns mínims de taques, les taques són les que fonamentalment determinen aquesta activitat solar, l'ultim mínim va ser en el 2008, ara mateix estem començant de nou el cicle. Aquest és el número 24 des de que vam començar a contar amb cicles la vida del Sol. Sembla que cada cicle té més activitat, a més són els primers anys del cicle concretament els dos primers en els quals es donen aquests fenòmens tan violents, les tempestes solars. Segons els càlculs que ha fet ara mateix la NASA, ens avisa que a partir del novembre del 2011 concretament, la cosa pot ser realment preocupant.
Una gran flamarada solar podria tenir unes conseqüències realment catastròfiques, imagineu-vos que una nit veieu en el cel una bonica ara boreal. La gent sortiria al carrer per a gaudir de l'espectacle, i de sobte es produiria una apagada, aquesta romandria 24 hores, cosa que podria pràcticament abrasar els generadors. La gent el primer dia per inèrcia intentaria anar al treball, intentaria perquè els semàfors no funcionarien, els embuts serien monumentals... Als pocs dies sense notícies, sense cap tipus de comunicació, ni ràdio, ni tele… la gent començaria a preocupar-se perquè les reserves de menjar que tenen començarien a escassejar i els pocs camions de menjar ja no tindrien fuel per la senzilla raó de que els dipòsits subterranis de les gasolineres també funcionen amb electricitat. Es calcula que aquest caos en cas d'arribar al seu punt màxim podria tardar a recuperar-se entre 4 i deu anys.
El Sol porta fent el mateix tota la seva vida, el que passa és que comparada amb la nostra és molt llarga. La culpa de tot açò no és ni del Sol ni nostra, simplement no hem tingut l'experiència suficient com a societat desenvolupada com per passar a través de diferents fases solars, i ens està arribant una dura.
És la primera vegada que una fase d'alta activitat solar va a trobar-se amb la societat tecnològica que hem desenvolupat en molts pocs anys. El gran últim solar va afectar justament el mateix any en el qual es van descobrir les tempestes solars, en 1859. Això va ser un caos per al món, per a un món en el que l'electricitat no era molt emprada. Que és el que hi havia elèctric en aquell moment?, doncs a part de quatre bombetes en quatre carrers, la xarxa de telègrafs. A Estats Units i el nor d’Europa la xarxa era molt tupida i es va col·lapsar d'un dia per a un altre, no solament això si no que es van produir curt circuits i centenars d'incendis en les oficines de telègrafs, perquè aquests aparells elèctrics sobre carregats per l'excés d'energia de l’atmosfera s'incendiaven, entraven en combustió espontània. Fins i tot si els desactivaven del corrent era suficient el que hi havia en l'ambient per mantenir-los en funcionament i sobrecarregar-los.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)