En el segle XVIII el químic escocès Joseph Black va descobrir un gas que va denominar "aire fixe" optés de la descomposició química de la marga i de la caliça. Mes endavant el també químic Lavoisier en un dels seus experiments de combustió, va identificar un gas amb les mateixes condicions que les del "aire fixe", ell el va denominar diòxid de carboni. Aquest es incolor, in olor i te un sabor àcid, esta compost per dos àtoms d'oxigen i un de carboni. La seua densitat es aproximadament 1.5 vegades mes densa que la de l'aigua. El diòxid de carboni ha estat sempre present en la natura, és imprescindible per a la regulació del clima i de la vida en la terra. El CO2 s'aconsegueix a través del "cicle del carboni" en un procés biogeoquímic.
Aquest cicle comprèn, en primer lloc, una etapa biològica on es produeixen uns intercanvis de carboni entre els éssers vius i l'atmosfera. La retenció i transformació del carboni es produeix a través de la fotosíntesi de les plantes, i l'emissió a l'atmosfera, a través de la respiració animal. Aquest procés és relativament curt i pot renovar el carboni de tota la terra en 20 anys.
En segon lloc, tenim una etapa biogeoquímica més extensa que la biològica i que regula la transferència entre l'atmosfera i la litosfera (els oceans i sòl). El CO2 emès a l'atmosfera, si supera al contingut en els oceans, rius... és absorbit amb facilitat per l'aigua convertint-se en àcid carbònic. Aquest àcid influeix sobre els silicats que constitueixen les roques i es produeixen els ions bicarbonats. Els ions bicarbonat són assimilats pels animals aquàtics a la formació dels seus teixits. Una vegada que aquests éssers vius moren queden dipositats en els sediments dels fons marins. Finalment, el CO2 torna a l'atmosfera durant les erupcions volcàniques al fusionar en combustió les roques amb les restes dels éssers vius.
Durant els darrers dos-cents anys, des de la revolució industrial ia causa de la combustió de fòssils i biomassa (petroli, carbó, incendis, etc.), i la progressiva desaparició dels boscos encarregats d'assumir part d'aquest CO2, l'emissió del diòxid de carboni juntament amb els altres gasos (vapor d'aigua, metà, òxids de nitrogen, ozó i clorofluorocarburs) ha augmentat de forma substancial i provocat un canvi en l'equilibri natural. Aquest augment ha produït, de forma directa, l'increment de la temperatura global i la radicalització d'un efecte que s'ha anomenat Efecte hivernacle.
Aquest cicle comprèn, en primer lloc, una etapa biològica on es produeixen uns intercanvis de carboni entre els éssers vius i l'atmosfera. La retenció i transformació del carboni es produeix a través de la fotosíntesi de les plantes, i l'emissió a l'atmosfera, a través de la respiració animal. Aquest procés és relativament curt i pot renovar el carboni de tota la terra en 20 anys.
En segon lloc, tenim una etapa biogeoquímica més extensa que la biològica i que regula la transferència entre l'atmosfera i la litosfera (els oceans i sòl). El CO2 emès a l'atmosfera, si supera al contingut en els oceans, rius... és absorbit amb facilitat per l'aigua convertint-se en àcid carbònic. Aquest àcid influeix sobre els silicats que constitueixen les roques i es produeixen els ions bicarbonats. Els ions bicarbonat són assimilats pels animals aquàtics a la formació dels seus teixits. Una vegada que aquests éssers vius moren queden dipositats en els sediments dels fons marins. Finalment, el CO2 torna a l'atmosfera durant les erupcions volcàniques al fusionar en combustió les roques amb les restes dels éssers vius.
Durant els darrers dos-cents anys, des de la revolució industrial ia causa de la combustió de fòssils i biomassa (petroli, carbó, incendis, etc.), i la progressiva desaparició dels boscos encarregats d'assumir part d'aquest CO2, l'emissió del diòxid de carboni juntament amb els altres gasos (vapor d'aigua, metà, òxids de nitrogen, ozó i clorofluorocarburs) ha augmentat de forma substancial i provocat un canvi en l'equilibri natural. Aquest augment ha produït, de forma directa, l'increment de la temperatura global i la radicalització d'un efecte que s'ha anomenat Efecte hivernacle.
