Felix Rodriguez de la Font.

Félix Rodríguez de la Fuente va naixer en la provincia de Burgos, en un poblet anomenat Poza de la Sal el 14 de març de 1928. Aquest ere ecòleg, naturalista i divulgador ambientalista espanyol.

El seu pare, considerava contraproduent l'escolarització primerenca, per la qual cosa va permetre que el seu fill Fèlix recorregués lliure les erms de Bureba fins als 8 anys; al poc temps d'escolaritzar-se va arribar la Gerra Civil. Això va fer que tinguere molta relació amb la natura i que naixés en ell una sensació de proximitat amb la mateixa, d'amor cap a la vida i cap a tots els éssers vius.

És va graduar com a metge especialitzat en estomatologia el 1957, per voluntat de son pare, i va exercir durant diversos anys com a odontòleg, però mai treballava mes de mitja jornada, ja que volia tindre temps per a poder practicar la falconeria. Amb la mort del seu pare i gracies a la seua afició es va convertir en un defensor del medi ambient, fauna i la flora al cent per cent i va adquirir grans coneixements com a zoòleg.

Gràcies a una donació econòmica del rei Saud d'Aràbia (al que anteriorment li va fer entrega de dos falcons caçadors espanyols) ia la col·laboració de diversos aristòcrates, va poder iniciar la producció del seu primer documental: "Senyors de l'espai". Aquest va tindre molt d’èxit, la qual cossa li va permetre estudiar en profunditat el comportament, moviments i costums dels temuts llops (l'animal preferit de Félix), convivint amb una manada de la provincia de Guadalajara, en la qual es va erigir com a líder. Va treballar en la pel·lícula El Cid de Charlton Heston, com a falconer i va protagonitzar entre altres, les sèries L'home i la terra i Fauna Ibérica.

Fèlix va morir el 15 de març de 1980 rodan un episodi de la "Sèrie canadenca", mentre filmava una cursa de gossos esquimals a Shaktoolik, Alasca, l'avioneta en què viatjava va capotar, va caure en picat i es va estavellar. Ens va deixar el dia següent del seu 52 aniversari,en les Fredes terres, juntament amb altres dos companys.

Va commocionar el món sencer i ens va deixar un llegat literari, radiofònic i filmogràfic imprescindible per al coneixement de la nostra fauna.
Jo com a espectadora d’alguns dels seus documentals puc afirmar l’amor i pasió que sentia aques home per la vida, la confiança i sensibilitat amb la que tocaba i agafaba els animals…